dimecres, 22 de març de 2017

La cobles Sant Jordi i La Pral de la Bisbal presenten els seus últims treballs

Un francolí a Ítaca, simbiosi de la Sant Jordi amb la banda Els Francolins i les darreres sardanes de Josep Cassú han estat els enregistraments presentats
 
Josep Cassú dirigint a La Principal de la Bisbal / Font: La Principal de la Bisbal

Dijous, a la sala de cambra de l'Auditori de Girona es va  presentar el disc de les darreres sardanes del mestre Josep Cassú i Serra. L’acte comptà amb presentacions de l'actual director de la Principal, el mestre Francesc Cassú i del primer alcalde de Girona elegit democràticament, Excm. Sr. Joaquim Nadal. 

Josep Cassú i Serra (Bordils, 23 de juliol del 1941) és músic, compositor de sardanes i professor de música. Ha estat director de les cobles Montgrins, La Principal de la Bisbal i La Flama de Farners. És pare del també músic i compositor Francesc Cassú i Jordi, actual director de la formació bisbalenca.

 

 
A l’endemà, El Centre Artesà Tradicionàris de Barcelona va ser  l’escenari escollit  per  la presentació de l’últim treball discogràfic de la cobla Sant Jordi  “Un francolí a Ítaca” que en aquesta ocasió han comptat amb la banda de flabiols Els Francolins com a companys de viatge.

Imatge del concert / Font: Josep Tomàs
 
La sala del barri de Gràcia,  s’omplí per escoltar peces tant eclèptiques com “ Samba per a un difunt” i la sardana “Un francolí a Ìtaca” que dona el nom al disc.
El concert estava emmarcat dins el Festival Tradicionàries que enguany ha arribat a la 30ena edició.

ELS FRANCOLINS
Direcció i arranjaments: Joan Moliner
Flabiols: Cristina Boixadera, Iris Gayete , Sergi Gonzàlez, Marc Riera, Pau Plana, Quim Boix i Joan Moliner.  

La banda de flabiols “Els Francolins” es va formar el 1998 a Tarragona per a acompanyar la comparsa de carnaval del mateix nom,  amb la idea de reproduir l’aspecte d’uns moixons que habitaven per la vora del riu Francolí i que van acabar extingint-se. Per a fer l’acompanyament d’aquesta comparsa van formar  una formació amplia de flabiols amb  músiques pròpies. De seguida es van  adonar de les possibilitats de la formació, sobretot amb la incorporació d’una secció de metall a l’any següent.

L’any 2000 la banda va decidir donar un pas endavant convençuts de les possibilitats del conjunt i encoratjats pels resultats obtinguts durant aquest temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada